“[…] No volien deixar-se vèncer per la indiferència, els agradava obsessionar-se en afers il·lusoris i proeses poc probables.
Les limitacions físiques esdevenien un divertiment i un repte a extrapolar.
Qualsevol pretext per a superar el ridícul, tot afer que provoqués estranyesa i pertorbés l’ordre establert de la lògica de les relacions humanes, era benvingut a les seves festes i funcions, volien viure per riure, riure per sorprendre’s i sorpreses que els deixessin muts, meravellats de bellesa o desconeixença. Deien: “Són temps convulsos, l’estranyesa s’imposa, a la recerca d’una naturalitat singular, de la quotidianitat inesperada, de la lògica suspesa…”