Un bon dia la bonica rateta, escombrant l’escaleta, es va trobar un dineret. Ràpidament baixà a la merceria i es comprà el llacet més maco de tota la vila. Tant bonic li quedava aquell llaç a la cua que de seguida se li aproparen molts pretendents per demanar-li la mà: un gall cridaner, un porc molt llaminer, un ase elegant, un gos molt poruc i un gat massa espavilat… Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?