En escena, l’estructura d’un pont de ferro i un personatge en la seva solitud. Un interval d’espera i esperança, un temps que transcorre i no deixa impassible. El pont, una via, un camí, com a trajecte i horitzó on la Corcoles s’aixopluga. Grisos, la immensitat de matisos entre els extrems, els constants desajustos fins aconseguir l’equilibri. Gris és l’interval, el punt de suspensió. L’arribada, una incògnita.
Gris és un espectacle de dansa-circ, gest i poesia visual. Un solo de funambulisme tractat des de la dansa-teatre. Un conte íntim i delicat per a tots els públics.