Pluja. Un paraigua penjat com a record a un penja-robes. Un personatge sumit en la tristesa per la pèrdua d’una persona estimada. Altre paraigua, trencat i abandonat, que el nostre personatge decideix arreglar sense saber que, des d’aquell moment, la seva vida comença a canviar. “Pluja” parla del que ens passa i sentim quan volem alguna cosa i la perdem. I d’aquest temps que necessitem per entendre i acceptar que hi ha alguna cosa que ha canviat. Però, sobretot, parla de la nostra capacitat de superació.