Percussió, experiència, músics de carrer, Àfrica, participació, Cuba, simbiosi, energia, Brasil, steampunk, bogeria col·lectiva, amor. Emoriô evoca i fa èmfasi a un camí marcat pel perfeccionisme en tots els seus llenguatges, tractant amb molt bon gust l’estètica, la dansa, el cant, la poesia visual i sobretot la percussió afrollatina. El resultat final és el d’uns personatges que se’ns presenten misteriosos a la vegada que elegants, que a poc a poc van pujant la temperatura de la plaça a través del seu virtuosisme i la participació amb el públic, tot creant l’atmosfera adequada per tal de culminar en una bogeria col·lectiva desbordant de força i energia.