La terrassa d’un bar, d’un cafè, d’un petit restaurant… del jardí d’una casa. A les cadires d’aquesta terrasseta veiem el que va passant al voltant: nens que juguen, una dona que passeja amb el seu gosset, un senyor amb un caminar frenètic perquè fa tard a la feina, dos enamorats que es fan petons en un banc, se sent el clàxon dels cotxes, el plor d’un nadó dins del seu cotxet, les converses de la gent.
Una taula, dues cadires, un parasol, un penja roba, un mirall i un Mêtre: “Vine i observa. Et convido al meu món!”