No saben qui són, ni on van, ni d’on venen: sembla que de fer unes quantes voltes al globus terraqüi encara que no tenen la més petita idea de si van marxar cap a una direcció o de si van tornar per la contrària. Són dos éssers estranys. I aquesta paraula es queda curta. Són estrafolaris, estrambòtics, excèntrics, extravagants, i moltes altres coses complicades de dir que comencen amb la lletra e.
Són dos, i ningú no acaba d’entendre gaire bé de què parlen quan parlen entre ells, però fan gràcia a tothom. Quan cavalquen sobre uns estruços, quan xerren amb uns robots, quan es disfressen amb unes caixes, quan endevinen el futur, quan repassen com era el teatre del passat, quan agafen la guitarra, quan fan sonar la trompeta, quan s’asseuen, quan perden la cadira, quan ploren o quan riuen… Són pallassos, i ja sabeu com són els pallassos. Ah, no? Doncs veniu, que us els presentem!